Parlem de sensibilitat social

Article d'opinió de Paco Gimeno

Coalició Compromís Alzira

Sent Regidor de l’Ajuntament, vaig tindre l’oportunitat de debatre en diverses ocasions amb l’actual equip de govern, i especialment amb la seua portantveu, sobre qüestions relacionades amb les polítiques socials.

Des de Compromís sempre hem criticat la manca d’iniciatives efectives en eixe àmbit, i totes les propostes que hem fet al consistori per incrementar els pressupostos de l’Ajuntament per millorar-les han comptat amb el vot contrari del Partit Popular en el govern de la nostra ciutat.

La seua portantveu, moltes vegades, fins i tot ens ha acusat de fer política aprofitant-nos del patiment alié amb l’única finalitat de rebre nous votants.

Una de les propostes que férem fa ara més d’un any, va ser demanar que l’Ajuntament no recaptara les plusvàlues de les víctimes de desnonaments. És a dir: Quan un ciutadà perd la seua vivenda habitual per impagament de la hipoteca, a efectes fiscals, la subhasta judicial compta com si fora una compravenda, sent el desnonat responsable de pagar les corresponents plusvàlues. Surrealista? Segur. Però així constava em la Llei que regulava les execucions hipotecaries.

Des de Compromís denunciarem aquesta injustícia flagrant, on les famílies perdien sa casa, que passava a ser propietat del banc, continuava amb un deute de per vida que li impedia refer la seua vida i, per acabar-ho d’adobar, hisenda i les administracions locals li reclamaven les plusvàlues pel “benefici” obtingut amb la compravenda.

Se’ns va dir que estudiarien la proposta, però el ben cert és que varen seguir amb el procediment habitual, fins i tot amenaçant els deutors amb embargaments si els quedava algun bé per embargar.

El passat juliol però, la situació ha canviat. Una de les poques reformes de l’actual situació que ha realitzat el Govern de l’estat va ser el RD 8/2014, publicat al BOE 163 del 5 de juliol, que en un dels seus articles eximeix de les plusvàlues als afectats per execucions hipotecaries.

El ben cert és que hisenda continua reclamant-les amb un evident menyspreu per la nova situació legal i, presumptament, prevaricant; mentre que l’Ajuntament d’Alzira ha deixat, val a dir que amb un cert retard també, de reclamar-les.

Des de Compromís preguntarem si l’Ajuntament d’Alzira, a més, pensava informar als afectats que ja havien pagat les plusvàlues, i tenien dret a que se’ls retornaren els diners cobrats indegudament (la Llei preveu un efecte retroactiu) trobant-nos, una vegada més, amb una resposta decebedora: No pensaven informar als ciutadans amb dret a devolució, del canvi legal que possibilita que recuperen els impostos indegudament pagats.

Doncs bé, seguirem fent política amb el patiment dels ciutadans; i ho farem per què tenim l’obligació ètica de fer-ho. Per què eixos patiments els han generat els governants amb les seues decisions polítiques, i per tant, tenim l’obligació de donar respostes també polítiques a tanta retallada i tanta insensibilitat.

De la mateixa manera que quan les institucions imposen una nova taxa, o incrementen alguna ja existent, i aleshores, sí que s’informa a la ciutadania sense reparar en mitjans; exigirem a l’Ajuntament que informe d’ofici dels canvis normatius que possibiliten als ciutadans recuperar un impost a tota llum injust, i a més cobrat indegudament, i de les formes en que han de reclamar-lo. Més encara quan poden perdre el dret a recuperar els seus diners, si no ho fan en uns terminis que també estan establerts en el Reial Decret esmentat.

Pot semblar solament una qüestió tècnica, però no deixa de ser una bona mostra de la poca sensibilitat davant el patiments dels ciutadans mostrada pels seus representants electes en l’Ajuntament. Així que si volen que ens ho tornen a dir; nosaltres continuarem oposant-nos i denunciant aquestes actituds tan sensibles amb els poderosos i tan poc amb els més necessitats.

 

             Alzira, 19 de novembre de 2014.

Què pensem del 9N?

Article d'opinió.

Diego Gómez,

Portaveu  Coalició Compromís Alzira

No teníem Canal 9, ni TV3, ho hem vist a les televisions estatals i hem pogut observar i copsar les llargues cues que es registraven per a votar en l’anomenada consulta alternativa. Es cert que molta gent no ha votat, no ha volgut participar-hi  o no vol independència, però el que no podem obviar és que més de 2,2 milions de persones han participat de la festa de la democràcia, de la festa del dret a poder decidir.

I amb les imatges, caldria destacar que poques vegades s’han pogut observar tants somriures davant una mesa de votació. I per altra banda la jornada s’ha desenvolupat amb tranquil·litat, malgrat incidents aïllats. I sobre tot ha tingut una gran repercussió internacional amb més de 8oo periodistes estrangers seguint la jornada. I també tot, malgrat l’actitud de cabuderia del Govern estatal que no dóna cap validesa a les dades ofertes per la Generalitat catalana i que ha qualificat el procés participatiu de “propaganda política”.

Una primera reflexió coincident amb moltes converses post 9N, és que per damunt de la independència es troba el dret a decidir i que la dignitat i els sentiments de les persones es troben per damunt dels idearis i decisions polítiques. Bona lliçó i bona resposta a la capacitat nul·la de consens que han demostrat els governs central i autonòmic. Bona lliçó per a Mas i Rajoy.

Què pensem del 9N? Caldria obrir el debat i llançar la pregunta a la ciutadania. Una ciutadania indignada per la corrupció, l’atur i la crisis. Una ciutadania que sembla voler un canvi polític i un canvi en entendre la democràcia participativa. Una qüestió sembla evident, el diumenge passat el món va veure que els catalans són gent organitzada, tal vegada capaç de bastir un estat propi al menys en eixa jornada i que la resta d’Espanya semblava no pintar res. Tot això per què? Eixa és la pregunta. Com s’ha pogut arribar a la situació del 9N?

Ara cal veure com van les jugades polítiques, els silencis i les estratègies electorals, però hi ha una cosa certa, hi ha més de 2 milions de persones que no volen perdre més temps, ni deixar passar mesos i mesos en espera del nou pas. I tot això amb un immens somriure i amb una sentiment de llibertat a les seues cares. Quina enveja!

Com a nacionalista valencià, reivindique eixa llibertat, eixe dret a expressar la validesa del demà. I si cal canviar o retocar lleis, s’ha de fer ja. Per damunt de les banderes i dels símbols d’identitat estan les persones. La identitat del poble valencià hauria de partir de l’empatia de tots els ciutadans amb els veïns i veïnes de totes les nostres comarques i localitats. Hem de continuar vertebrant i descobrint el nostre País Valencià. Encara hem de fer molt de camí.

Exemples d’entesa i solidaritat entre els pobles clar que hi ha. El divendres a la nit es lliuren els Premis literaris ciutat d’Alzira on les paraules i els relats en la nostra llengua, ens uneixen com a pobles germans.

             Alzira, 11 de novembre de 2014.

Una Gala d’Esport a Alzira, altra assignatura pendent

Article d'opinió

Adelaida Pau, Regidora Compromís per Alzira

Des de Compromís per Alzira portem temps demanant una Gala que siga la gran festa de l’esport de la ciutat, on es reunirien els esportistes de totes les disciplines  per a fer  el reconeixement a l’esforç de tot un any per part de cada esportista o equip que siga nominat pel seu club a la cita. També es podrien entregar, com en les gales d’altres ciutats, un  guardó  a tota una trajectòria, al millor tècnic de l’any, o a la  millor empresa, per la seua vinculació i suport a l’esport.

El més paregut que hem tingut a Alzira era la que organitzava la Peña de los Leones del Júcar en els anys 90. Des de llavors només hi han hagut gales particulars que han organitzat alguns clubs per al reconeixement del seus esportistes.

Durant els últims anys, i a pesar que Alzira té nombrosos esportistes que destaquen en totes les disciplines, per la part institucional només han existit reconeixements esporàdics a alguns esportistes i on no  s’ha seguit cap criteri per a fer-los de manera que, a esportistes amb mèrits pareguts, a uns pocs els ha rebut la senyora Alcaldessa i els ha entregat la insígnia d’argent d’Alzira, a altres només se’ls ha rebut, a alguns se’ls va entregar un diploma en la gala de la joventut, però mentre la majoria sols han tingut el reconeixement dels seus propis clubs.

Ens consta que el Consell Assessor d’Esport ha considerat oportú i convenient que es realitze una Gala de l’Esport anual i així se’l va fer saber al Regidor José Andrés Hernández en les últimes reunions del Consell.  Va arreplegar el suggeriment i es va comprometre a fer les gestions per a  que se celebrara en el 2014. En eixe sentit, la permanent del Consell tenia com una de les seues prioritats col·laborar amb la regidoria per a tirar endavant el projecte.

Per això la nostra sorpresa quan, a la nostra pregunta en l’últim ple de per què no hi havia cap partida pressupostària destinada a la Gala de l’Esport, l’Alcaldessa va contestar que no anava a haver Gala i que continuaria entregant reconeixements com estava fent fins ara.

Compromís per Alzira està en complet desacord amb aquesta resposta i demana a la senyora Bastidas que recapacite i  que escolte al Consell Assessor d’Esport i als clubs.

ALZIRA, 10 ANYS DESPRÉS

ARTICLE D’OPINIÓ

Carles Aranda i Diego Gómez

Compromís per Alzira

Han passat ja deu anys des d’aquell 13 de juny de 2003, on Elena Bastidas i el PP començaren a governar Alzira. Deu anys que ens permeten fer una reflexió sobre quin és el resultat de la gestió i com ha afectat i quins canvis s’han produït a la nostra ciutat.

En primer lloc, quan el PP començà a governar a Alzira, ens trobàvem en plena bombolla urbanística, una època de creixement econòmic, on l’Ajuntament d’Alzira rebia molts ingressos pel sector de la construcció. En aquella “festa” on tot eren ingressos i creixement, el mandat de Bastidas i en especial la primera meitat del seu govern es caracteritzà per l’aprovació de diversos convenis urbanístics “a la carta” amb empreses constructores que han donat lloc a projectes com les torres de Cartonatges, l’antic solar del cine Piscina, la zona baixa del Torretxó entre d’altres, així com la tramitació de grans projectes que son l’origen de l’actual crisi immobiliària com els PAIS de la Garrofera - amb més de 3.000 vivendes projectades- o la finca de SOS en la Barraca d`Aigües Vives.

Amb aquest model urbanístic impulsat pel PP s’arreplegaven beneficis a curt termini sense sentit de la responsabilitat a mig i llarg termini.  El PP no ha fet planificació urbanística sinó provisionalitat urbanística en el desenvolupament de la nostra ciutat. Aquesta forma d’actuar té conseqüències actuals i de futur a Alzira, ja que l’Ajuntament del PP va aprovar amb caràcter provisional aquests projectes i que ara vol incloure’ls en el nou Pla General d’Ordenació Urbana per a la ciutat. La Conselleria d’Urbanisme ha declarat reiteradament que el manteniment d’aquest model és insostenible pel seu alt cost econòmic i inviable pels 80.000 habitants projectats. Tot per la mala planificació urbanística de Bastidas i del PP.

Altre capítol es la gestió econòmica. Exemple de la mala gestió dels recursos municipals que ha fet el PP són les societats municipals, totes amb pèrdues. Alzira Ràdio ens costa als alzirenys vora 190.000 euros el 2012, la piscina municipal ha rebaixat la qualitat dels serveis i acumula unes pèrdues del 2012 de més de 77.000 euros anuals. Amb un dogma del PP com és baixar els impostos, Bastidas ha fet el contrari ha pujat la contribució que paguem tots els veïns i veïnes d’Alzira i ha augmentat altres taxes i preus públics. Altre exemple de la gestió del PP és la manera de gestionar l’autobús urbà. S’ha privatitzat, ha passat de ser gratuït a pagar-se i, en l’actualitat, el manteniment dels autobusos és lamentable sense que el govern municipal prenga cap mesura al respecte.

En quant a infraestructures culturals, aquestes no han estat una prioritat per a Bastidas ni per al PP, especialment en el cas de la nova Biblioteca Municipal, que ja venia en el programa electoral del PP en 2003, 2007 i 2011 i ni les obres estan totalment acabades, ni sabem tampoc quan entrarà en funcionament. Una altra infraestructura com és l’Auditori, a hores d’ara està aplaçada de forma permanent. 

Però Alzira no ha estat exempta de inversions amb les quals es podien haver finançat la nova biblioteca o l’auditori, tant el Pla Confiança de la Generalitat com els dos Plan E del govern central. Alguns projectes han tingut una finalitat més que qüestionable com el regal que Bastidas va fer a la Universitat Catòlica de l’edifici sociocultural valorat en quasi 1 milió d’euros. Un acte d’amiguisme i una traïció als ciutadans d’Alzira al llevar-li un edifici per als alzirenys per donar-li’l a una entitat privada.

No voldríem acabar aquestes línies sense fer menció especial a les festes de San Bernat, unes festes que eren conegudes a tota la comarca i més enllà, unes festes que el PP d’Alzira ha sigut capaç d’acabar en elles en menys de 10 anys.

El balanç global de la dècada d’Elena Bastidas i del PP al front de l’Ajuntament d’Alzira és negatiu. Tot i considerar mala la seua gestió, des de Compromís per Alzira volem transmetre un missatge d’esperança a tots els alzirenys, especialment als que a hores d’ara estan passant-ho mal.  Des de la Coalició Compromís per Alzira treballem amb responsabilitat, controlant la gestió de l’equip de govern i amb la convicció de fer propostes i  plantejar alternatives en positiu. I continuarem treballant amb il·lusió per fer el canvi possible, perquè els alzirenys i les alzirenyes ho mereixen.

Alzira, 13 de juny de 2013

OXÍMORON

 

ARTICLE D’OPINIÓ 

Paco Gimeno

Regidor Compromís per Alzira

La setmana passada haguérem de llegir el segon dels comunicats del PP referit a Compromís. Sembla que no els agrada la tasca d’oposició que la nostra coalició realitza, i els nous membres de la seua recentment elegida Ejecutiva Local, s’han posat mans en l’obra per donar instruccions sobre democràcia, “decoro”, i honestedat política.

No sembla estrany que els nous integrants de l’Ejecutiva Local del PP tracten de guanyar-se el jornal, vist el que hem vist aquests mesos sobre els sous i sobresous que paguen en eixe partit; com tampoc és nova la forma en la que se’l guanyen: mentint. Mentida era l’acusació primera sobre “l’assetjament passiu”, un concepte inventat “ad hoc”, per a l’ocasió, com mentida és el nou comunicat sobre els fets ocorreguts al darrer Plenari.

En primer lloc, el Regidor Lahuerta no tractava de contestar a Compromís, doncs no es va formular per part nostra cap prec ni pregunta. El meu company Diego Gómez es limità a respondre una qüestió que Lahuerta ens va formular en la darrera Sessió Plenària; i amb el mateix dret que la resta de Regidors, ni més ni menys, una vegada contestada la pregunta no havíem de rebre cap rèplica.

En el moment en què l’Alcaldessa, una vegada més, contravenia els Reglaments, la lògica i el sentit comú, i donava un tracte de favor a un dels seus Regidors, discriminant i menyspreant als representants de l’oposició, decidirem, en un acte de protesta legítim, no escoltar el que el senyor Lahuerta que anava a llegir-nos; sabent com sabíem què no tindríem la possibilitat de respondre-li. Qualsevol ciutadà pot comprovar només donant una ullada a la videoacta que el Regidor es va limitar a llegir allò què portava escrit d’avantmà.

A més, i pel què m’han comentat companys què sí escoltaren la seua intervenció, el Regidor Lahuerta va dedicar bona part del seu escrit a respondre uns comentaris meus escrits a un diari digital, aclarint l’actuació de la nostra companya Adelaida al cas de la Piscina.

El Regidor podria haver-me contestat en eixe mateix mitjà de la mateixa manera què jo vaig comentar. Va preferir però, refugiar-se darrere la protecció de l’Alcaldessa i llegir un pamflet sabent què no se’ns concediria dret a rèplica. Molt valenta la seua actitud! Enlloc de respondre en un mitjà lliure, on se li podria replicar i debatre amb llibertat, confrontant propostes i opinions, prefereix fer-ho fora del lloc i on se sap l’únic interlocutor. El lector avesat sabrà catalogar els fets; però no puc evitar comentar què, al meu poble, eixa forma de procedir té un nom molt concret.

Tal i com estableix el Reglament, les respostes què es donen al torn de Precs i Preguntes no admeten rèplica; així què la concessió per part d’Alcaldia d’un torn al senyor Lahuerta era una flagrant irregularitat. Més encara quan aquest Regidor haguera llegit el seu al·legat, per a això el portava, sense que haguera mediat prec ni pregunta per part nostra.

Res d’estrany als Plenaris, on la senyora Alcaldessa fa un ús totalment partidista del punt de Precs i Preguntes, no permetent mai respondre als representants de la oposició quan se’ls requereix. I no ens ve de nou: En moltes sessions plenàries hem hagut de patir que militants del PP ens llencen acusacions, més què preguntes, des dels seients del públic assistent; Que Regidors del seu partit aprofiten un torn que no els correspon, el de respondre precs o preguntes, per dirigir-se a nosaltres sense que haja mediat interpel·lació alguna anterior per la nostra banda; o que, davant preguntes o al·lusions directes, no se’ns permeta contestar.... i un llarg etcètera.

Elena Bastidas no respecta els Reglaments, ni tan sols el sentit comú ni la lògica més elemental. Tal i com estableix el Reglament Municipal, en ningun cas s’obrirà debat al torn de Precs i Preguntes. Sí que diu que la persona a qui es dirigeix una pregunta ha de gaudir de l’adequat torn de resposta. Així què la concessió per part d’Alcaldia d’un torn al senyor Lahuerta era una flagrant irregularitat.

Cal afegir aleshores, que si l’Alcaldessa no té intenció de concedir torns de resposta als membres de la oposició, al menys no hauria de permetre què els seus companys de partit, o el públic present als Plenaris, es dirigira a nosaltres, donat què no anem a poder respondre cap qüestió plantejada. No és tracta de què “ens agrade més o menys el què se’ns diu”, sinó de poder respondre allò què es pregunta. Per a què ens pregunten si no?

I finalment, si cap Regidor de l’oposició formula prec ni pregunta alguna, i l’Alcaldessa considera, com així sembla, que uns estem per formular precs o preguntes i altres, els membres de l’equip de govern, per respondre-les, aquests no haurien de poder dirigir-se a la oposició si no se’ls formula pregunta alguna.   

Res d’això passa als Plenaris del nostre Ajuntament on, insistisc, l’Alcaldessa fa un ús totalment partidista per afavorir els Regidors del seu partit.

Per últim, escoltar un Director de sucursal bancària intervinguda per males pràctiques, parlar de “decència”, “decoro” i “principios”, o llegir a un membre de la Ejecutiva Local del PP donar lliçons de “democràcia” als demés, sona a sarcasme. Unir totes eixes paraules en un mateix paràgraf és un oxímoron.

Alzira, 9 de juny de 2013

RESPOSTA A BASTIDAS I A LAHUERTA

Diego Gómez

Portaveu G.M. Compromís per Alzira

Senyor Lahuerta, al Plenari passat amb el vist i plau de l’Alcaldessa, preguntava vostè als Regidors de la Coalició Compromís per Alzira, si ens semblava correcta l’actuació de la nostra regidora Adelaida Pau al Consell d’Administració de la societat privada municipal Instalaciones Deportivas Alzira, SA, que gestiona la Piscina Municipal, concretament en el punt sobre la concessió del bar de la piscina.

En primer lloc, aclarir que la nostra companya és membre del Consell d´ Administració de l’empresa que està integrat per 10 membres, amb majoria del PP que governa l’Ajuntament. En segon lloc, el funcionament d’una empresa és diferent a la d’un Ple de l’Ajuntament. El Consell d’Administració d’una empresa es regeix per normes de dret privat i per tant no és obligat que un membre del mateix tinga el deure i obligació d’absentar-se en cap votació.

Els fets fan referència a traure a contracta l’explotació de la cafeteria que dona servei als usuaris donat el seu caràcter deficitari per a l’empresa. Totes i tots els consellers van rebre el mandat de buscar persones interessades en la mateixa i es demanava un lloguer de 300 € cada mes (a part la quota d’autònom, mòduls fiscals, etc). En eixe context, es presentaren únicament dues propostes.

A la reunió convocada del consell d’administració el punt a tractar era la presentació de  les propostes, no l’adjudicació de la concessió. En cap moment el gerent de l’empresa va advertir cap irregularitat amb la presència de la nostra regidora, ni tampoc el Regidor d’Esports sabedors ambdós que un familiar de la nostra regidora  havia presentat la seua proposta. Així i tot, a la mateixa reunió, es va decidir crear una comissió interna dins del Consell per baremar les dues propostes. I és en aquesta comissió on la Sra. Pau no va intervenir en cap moment perquè no hi formava part, per tant, no va votar a ninguna de les dues propostes presentades.

Posteriorment, una vegada adjudicada la concessió, la Sra. Pau va demanar per escrit dirigit al president del consell d’administració tindre accés a l’expedient i això sembla ha ferit moltes sensibilitats dins del PP. A hores d’ara, i per evitar més confusions, la nostra regidora ha retirat la seua petició i se sol·licitarà per un altre regidor, perquè no podem deixar de tindre una informació a la que tenim dret per a fer la nostra tasca de control dins del Consell d’Administració com a partit de l’oposició.

 És lamentable la pregunta “carronyera” que el PP d’Alzira va deixar caure al plenari del mes d’abril, sense dret a contestar. Tal vegada és que volen impedir que qualsevol veí o veïna puga presentar-se a una contracta o lloc de treball obert al públic per ser d’un partit polític concret o familiar d’algun regidor?  Aquesta gent veu fantasmes més enllà del que és raonable.

En tot moment la Sra. Pau va actuar com a membre del consell amb claredat i honestedat. El responsable de la gestió de la piscina és sabedor del seu bon fer i del que realment va passar dins del Consell d’Administració. Altres qüestions i plantejaments són buscar una rendibilitat política més que dubtosa, i més venint del PP, que porta molt de temps fent una política de clientelisme en totes les institucions on governa i també en el nostre ajuntament. “Vergonya, cavallers, vergonya”.

Alzira, 10 de maig de 2013.

ELENA BASTIDAS HA DE RECTIFICAR

Article d'opinió 

Paco Gimeno

Regidor Compromís per Alzira

Els Regidors i la Regidora de la Coalició Compromís venim patint, al llarg de la legislatura, les particulars interpretacions que fa l’Alcaldessa de la Llei i dels reglaments. Les Mocions que presenta el nostre Grup Municipal no es tracten als Plenaris i, quan finalment alguna arriba a discutir-se, ho fa després de mesos al calaix de l’oblit.

Segons la llei, quan es produeix una dimissió, el relleu ha de realitzar-se al Plenari següent si la credencial del substitut arriba a temps. L’Alcaldessa va decidir que, en el meu cas, això no fora així.

Finalment, es fa un ús absolutament discrecional dels temps d’intervenció, en concedir molt més temps als portantveus del PP, sent molt més estricta amb els de la oposició. Qualsevol ciutadà pot comprovar-ho en accedir a les videoactes dels Plenaris.

No contenta amb això, la nostra Alcaldessa intervé a discreció, sense limitació de temps, quan ho estima convenient, i val a dir que darrerament utilitza aquesta prerrogativa molt sovint.

Des del nostre punt de vista això evidència el seu nerviosisme davant una oposició més activa i nombrosa que en l’anterior legislatura. El problema és que les seues intervencions no poden ser replicades pels grups polítics de la oposició, i això permet a l’Alcaldessa dir qualsevol cosa, siga certa o no.

Va mentir en la seua intervenció al debat dels pressupostos municipals, en acusar Compromís de proposar la ruïna del consistori en les nostres esmenes; acusant-nos de proposar un forat als pressupostos quan el ben cert és que les nostres esmenes tancaven una proposta de pressupost municipal perfectament quadrat.

Va mentir també, quan tractava de desmerèixer la gestió del nostre company i ex-regidor Antoni Murillo, involucrant-lo en el desgavell urbanístic de l’Hort de Redal. Afortunadament, el propi Murillo va deixar ben clares les responsabilitats, tant dels gestors anteriors com dels actuals, del desficaci que ara mateix llastra els comptes municipals i costen una milionada a tots els alzirenys, en la Comissió d’Urbanisme convocada a l’efecte el passat 31 de desembre. Tals són les veritats dites pel nostre company que, sent la Comissió enregistrada igual que un plenari, la setmana següent de la celebració de la Comissió demanarem una còpia de la gravació per la seua qualitat d’Acta. Aleshores, en l’últim Plenari de març la Regidora de comunicació, va contestar que no era un Plenari i que no anaven a ser publicades.  Arrel d’aquesta resposta, hem demanat junt a la resta de l’oposició la disponibilitat de les mateixes. La llum i els taquígrafs no van amb el PP .

A la darrera Sessió Plenària però, l’Alcaldessa va ultrapassar tots els límits de la decència. I ho va fer quan va amenaçar d’entregar l’expedient d’adjudicació de les obres d’urbanització del PAI de la Carretera d’Albalat a la fiscalia, insinuant que algun Regidor (i apuntava directament el nostre company i també ex-regidor Tomàs Pérez), podria haver vist incrementat de forma sospitosa el seu patrimoni personal en aquelles dades.

Ultrapassà els límits de la decència fins i tot en el cas què eixa sospita tinguera base real. Doncs si això s’hagués arribat a produir, no hauria d’haver-ho posat en coneixement de la fiscalia anticorrupció de forma immediata, i no callar-s’ho per poder-ho utilitzar com un xantatge davant una crítica incòmoda per part de la nostra coalició? Actuant així, Elena Bastidas és comporta com qualsevol mafiós, al més pur estil napolità.

El més greu però, és que eixa acusació és falsa. Així, la nostra Alcaldessa, en aprofitar el seu privilegi d’intervindre en Sessió Plenària sense dret a rèplica per part del nostre Grup Municipal, va calumniar l’ex-regidor Tomàs Pérez i mostra la seua cara més perversa i miserable.

Nosaltres no tenim res que amagar, el nostre company Tomàs Pérez, com una persona que sempre va actuar amb hosnestedat i transparència quan va ser regidor, ara, s'ha oferit a mostrar les seues dades bancàries i fiscals, a qualsevol persona d'Alzira. En especial a les que militen o voten al PP doncs poden ser més sensibles a les mentides d'Elena Bastidas. Indubtablement els Regidors de Compromís donarem suport al nostre ex-regidor perquè puga prendre les mesures adients per preservar el seu dret a l’honor.

No val tot en política, i la senyora Alcaldessa, si vol trobar corruptes i persones que han vist incrementat el seu patrimoni personal de forma il·legal i immoral perd el temps buscant-les dins la nostra coalició. Només ha de mirar dins del seu partit i trobarà allò que busca.

Reflexions obligades sobre l’estat de les coses

Paco Gimeno

Molts ciutadans comencem a viure amb angoixa, i amb una certa incredulitat, a l’espectacle diari que ens va oferint un panorama econòmic cada vegada més apocalíptic. Amb angoixa per que les xifres que dia rere dia van mostrant la situació de l’economia espanyola (no oblidem que darrere de cada xifra es troba el patiment de milers de famílies, amb nom i cognoms), mostren que estem cada vegada més immersos en una recessió econòmica tremenda, i amb incredulitat per què, ara fa només un any, se’ns anunciava un canvi esperançador que provocaria una millora dels indicadors econòmics, canvi desitjat per milions d’espanyols que, amb el seu vot, confiaren amb eixa millora econòmica que, en no produir-se, es va traduint en ràbia i, cada dia més, desesperació davant la certesa què, quan ens prometeren canvis, estaven burlant-se de nosaltres i aquelles promeses només foren una enorme estafa al ciutadà.

En efecte, fa només un any, l’actual President del Govern i aleshores aspirant, ens delectava els oïts afirmant que les pujades d’impostos eren negatives per l’economia en augmentar l’atur. Ens prometia un pla econòmic que generaria confiança davant les improvisacions de Zapatero, i una baixada de la prima de risc (el diferencial d’interessos que paga el país pel seu deute respecte del valor alemany) en millorar la confiança dels mercats. Soraya Saenz de Santamaría era molt explícita: La prima de risc tenia nom i cognoms: José Luis Rodríguez Zapatero. Mort el gos acabaria la ràbia, ens deien. L’actual Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro,  afirmava que pujar els impostos era negatiu per la creació d’ocupació i per tant, ells no ho anaven a fer, i se’n fartaren de criticar la pujada de l’IVA de l’anterior govern.

Només arribar al poder, els qui tant prometeren es posaren mans en l’obra.... per fer tot el contrari que varen prometre. I ací és quan el ciutadà s’ha de preguntar obligatòriament: Si les pujades d’impostos generen desocupació, per què ho fan? Ens digueren que “lo primero el empleo”, per què doncs, prenen mesures que solament fan que la desocupació no deixe d’incrementar-se? No era la primera preocupació per als aspirants a governar? Per què ara mateix ja no ho és, i passa a ser el dèficit la primera de les seues preocupacions? La resposta és obvia, per què ho mana la cap d’estat alemanya, Angela Merkel. Però totes les mesures encaminades a reduir eixe dèficit només fan que empitjorar la vida dels ciutadans, que veuen reduït el seu poder adquisitiu (baixen els salaris dels ocupats i s’incrementa l’atur) i no millora, com afirmaven que passaria, la prima de risc espanyola. Després d’un any de govern la desconfiança dels mercats en la economia espanyola no ha desaparegut i la prima de risc continua superant de molt llarg els 400 punts bàsics. No tenia noms i cognoms? Per què doncs continua sense baixar?

El més deplorable però és que els ciutadans assistim ara mateix a l’espectacle deplorable d’un govern que es fa oposició a sí mateix. Davant l’incompliment flagrant de totes i cadascuna de les seues promeses electorals, la resposta dels governants solament és què a d’ells, tampoc els agraden les mesures que aproven. Si no els agraden, per què les aproven? Qui mana “de facto” en aquest país si no són els representants elegits pel poble sobirà? De què valen les eleccions si elegim un govern que no compleix amb les seues promeses, traeix la voluntat popular i es plega als desitjos dels mercats i del govern alemany? Quina classe de democràcia és aquesta en la què la voluntat popular expressada amb el vot no serveix per decidir el nostre destí? I el més cínic: ens diuen que si no es prenen aquestes mesures per voluntat pròpia, ens intervindran des de fora. No estem ja intervinguts quan el nostre govern es veu obligat a prendre mesures que no agraden ni a d’ells mateix? I fins i tot, arribant al final de l’argumentació, de quin patriotisme poden presumir els qui prefereixen plegar-se als designis i interessos de governants estrangers o mercats abstractes abans de defensar el benestar dels ciutadans del propi país?

No puc acabar sense fer una darrera reflexió: El Ministre d’Economia, el senyor de Guindos, afirmava davant aquesta situació límit (amb Bankia intervinguda i amb un país perplex pels vaticinis apocalíptics del Premi Nobel d’Economia Paul Krugman, qui afirmava que en qüestió de mesos pot hi haure un “corralito financer” al nostre país) que el govern d’Espanya ja havia fet tot el que havia de fer. Açò és, què ja no saben què fer, ni tenen pla B. I tot això amb les borses caiguent en picat i la prima de risc pels núvols.

Potser per això l’Alcaldessa de Madrid, la senyora Ana Botella,  s’encomanava fa pocs dies a Sant Isidre i li demanava ajuda divina per “il·luminar” els nostres governants. Serà aquest el vertader pla de Rajoy? Què Déu ens pille confestats!

Alzira, 21 de maig de 2012.