PLATS PER CUINAR

Article d'opinió.

Diego Gómez (regidor de la Coalició Compromís per Alzira)

No pretén aquest article ser una crònica de l’esdeveniment públic i democràtic per excel•lència, sols unes xicotetes reflexions per a obrir boca, amb l’aperitiu de l’acte de debat i participació per excel•lència dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Una mica enganyós el Ple d’ahir. D’entrada acord i respecte en la lectura del manifest per les morts produïdes com a conseqüència de la violència de gènere. Però després molts temes sense transcendència i debat polític: dacions de comptes, designacions, nomenaments,... Poc de forment.
Fent una comparació cuinaria, en alguns punts es va posar una miqueta de condimentació i salsa saborosa, que no picant. La preocupació pels contenciosos administratius (actualment 5) que l’ajuntament té en el famós PAI de Vilella, amb una estratègia jurídica si més no silenciosa, quan el cap d’urbanisme i dels serveis jurídics de l’ajuntament ocupen el seu càrrec de forma interina. També una miqueta de guarnició blavenca i d’un fort olor en la moció de despatx extraordinari del grup popular sobre la taxa de tractament del fem.
Una llàstima de celebració participativa. La nostra alcaldessa no va voler posar damunt de la taula dos dels plats forts de la vesprada. La modificació d’obres en el polígon industrial el Pla, amb la insostenible proposta d’augmentar l’altura de construcció a 30 metres. Proposta d’impacte ambiental i desfeta paisatgística del nostre entorn agrícola per a posar-nos monstres com el magatzem inacabat d’una empresa comercial coneguda al costat de l’autovia entre Massalaves i Alberic. Sembla que l’alcaldessa no tenia tots els ingredients damunt la taula.
L’altre plat, es va quedar al congelador. La moció conjunta de l’oposició en referència al suport a l’ensenyament en valencià, i a la necessitat de consens entre la comunitat educativa i la Conselleria d’Educació a l’hora de construir un nou model de plurilingüisme al nostre sistema educatiu. Llàstima, el posarem al forn, mai millor dit, el pròxim ple de juliol. Temps hi haurà per a repassar la recepta senyora alcaldessa i preparar-la amb la seua ajudant de cuina la regidora d’educació.
Després d’aquestes dues omissions, puc entendre la cortina de fum de l’equip de govern mitjançant el seu tinent alcalde, amb el seu rampell en defensa de l’església catòlica en la moció conjunta de tota l’oposició per afavorir la llibertat sexual per a gais i lesbianes. Tot un postre revolutum. Ah! i recordar que a les Corts Valencianes tenim un diputat de Compromís que ha reconegut la seua homosexualitat. Què fem, paelleta o calderet?