Des del col·lectiu d’Alzira també ens afegim al que expressava la nostra Secretària d’Igualtat de l’Executiva Nacional, Mamen Gimeno: “Nosaltres, la gent del Bloc, estem compromesos amb la causa de la igualdat, ara cal eixir a carrer per a consolidar tot allò que s’ha aconseguit fins ara i per eixamplar les llibertats i els drets civils i socials de totes aquelles persones, que encara pateixen discriminació sexual, racial o social”.
Cal entendre per les dificultats quotidianes per les que travessen les persones que senten d’una altra manera la seua sexualitat, i cal fer un esforç, allò que s’anomena empatia, per entendre’ls. No li demanaré a ningú que canvie de sexe, però si ens forçaren a fer públic el nostre comportament sexual, cada dia, quan busquem feina, o per a qualsevol cosa que fem i calgués dir i explicar quines coses ens agraden pel simple fet de semblar no ser les “normals” o les acceptades per la societat, pot ser així entendríem pel calvari pel que travessen els que valentament han decidit fer-ho públic o simplement no poden o no volen amagar-ho.
La societat ha pogut avançar gràcies a persones, les que a contracorrent i malgrat ser focus de la intolerància s’arrisquen a perdre la seua intimitat. Per a ells un fort i sentit aplaudiment.
Però malauradament també tenim l’altra cara, la dels que fiquen tots els pals que poden a les rodes dels drets i de les llibertats personals, tot i sentir en algun que altre cas en la seua intimitat eixos mateixos sentiments, només perquè ells que són els abanderats de la “moral recta” i de les “bones pràctiques” i els “escollits” per a defendre a la humanitat de les desviacions. A ells dir-los que viure i deixar viure és més saludable, que passar-se el dia fent mal als demés. I damunt és poc cristià.
Sara Garés Ull
Membre de l’executiva del Bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada