publicat rev. Alcor, núm. 74Article d'opinio
Josep Marzo
Aquest 11 d’abril va fer 15 anys que ens furtaren al Guillem, a Montanejos, a l’Alt Palància. Guillem Agulló Salvador, 18 anys. El seu únic delit va ser tindre uns ideals. Ni tan sols va morir defensant-los, ja que ni estava a cap manifestació ni a cap guerra... estava de Pasqua. El portar a la roba lemes antifascistes i nacionalistes va ser motiu suficient per rebre una ganivetada al cor.
No pretenc contar la història completa d’aquest crim polític, ja que Internet està ple de referències per a qui tinga interès en conèixer tots els detalls. La meua única intenció és que aquest assassinat no caiga en l’oblit, així com tampoc les circumstàncies que envoltaren la pantomima que va ser el judici contra els seus assassins, que mai va ser considerar com a crim polític, que va permetre que l’autor material i únic inculpat sols complira 4 dels 14 anys als quals va ser condemnat i que formara part de les llistes d’un partit d’ultradreta a les darreres eleccions municipals.
La meua intenció es recordar la campanya duta a terme per la direcció del diari “Las Provincias” d’aquella època criminalitzant a la víctima, recordar que UV i PP foren els únics partits que s’abstingueren a la votació de la condemna d’aquest crim, recordar les agressions que encara pateix la seua família i la seua memòria en forma de pintades a la seua mateixa casa, recordar que som els nacionalistes valencians els únics que hem perdut companys a mans dels qui no pensen com nosaltres, els qui patim agressions físiques i materials a les nostres seus que després queden impunes als jutjats, com les bombes a Joan Fuster i a Sanchis Guarner.
I també voldria recordar a un altre company assassinat al 1977, mort d’una rajolada al cap mentre pegava cartells per celebrar la Diada del 9 d’Octubre a Alacant, el Miquel Grau. També en aquest cas l’assassí de Miquel era un individu vinculat a la ultradreta que ni tan sols va ser jutjat.
Quantes agressions més hem de patir fins que quede ben clar qui són els radicals i els terroristes al País Valencià? Quan serem capaços de superar la manipulació que patirem durant la transició? Sincerament, espere que siga abans de que passe alguna altra desgràcia, perque si passa del que estic segur és que la víctima serà algú dels nostres.
Josep Marzo
Aquest 11 d’abril va fer 15 anys que ens furtaren al Guillem, a Montanejos, a l’Alt Palància. Guillem Agulló Salvador, 18 anys. El seu únic delit va ser tindre uns ideals. Ni tan sols va morir defensant-los, ja que ni estava a cap manifestació ni a cap guerra... estava de Pasqua. El portar a la roba lemes antifascistes i nacionalistes va ser motiu suficient per rebre una ganivetada al cor.
No pretenc contar la història completa d’aquest crim polític, ja que Internet està ple de referències per a qui tinga interès en conèixer tots els detalls. La meua única intenció és que aquest assassinat no caiga en l’oblit, així com tampoc les circumstàncies que envoltaren la pantomima que va ser el judici contra els seus assassins, que mai va ser considerar com a crim polític, que va permetre que l’autor material i únic inculpat sols complira 4 dels 14 anys als quals va ser condemnat i que formara part de les llistes d’un partit d’ultradreta a les darreres eleccions municipals.
La meua intenció es recordar la campanya duta a terme per la direcció del diari “Las Provincias” d’aquella època criminalitzant a la víctima, recordar que UV i PP foren els únics partits que s’abstingueren a la votació de la condemna d’aquest crim, recordar les agressions que encara pateix la seua família i la seua memòria en forma de pintades a la seua mateixa casa, recordar que som els nacionalistes valencians els únics que hem perdut companys a mans dels qui no pensen com nosaltres, els qui patim agressions físiques i materials a les nostres seus que després queden impunes als jutjats, com les bombes a Joan Fuster i a Sanchis Guarner.
I també voldria recordar a un altre company assassinat al 1977, mort d’una rajolada al cap mentre pegava cartells per celebrar la Diada del 9 d’Octubre a Alacant, el Miquel Grau. També en aquest cas l’assassí de Miquel era un individu vinculat a la ultradreta que ni tan sols va ser jutjat.
Quantes agressions més hem de patir fins que quede ben clar qui són els radicals i els terroristes al País Valencià? Quan serem capaços de superar la manipulació que patirem durant la transició? Sincerament, espere que siga abans de que passe alguna altra desgràcia, perque si passa del que estic segur és que la víctima serà algú dels nostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada