Alzira, 29 setembre 2011.
Benvinguda la proposta del PP. Benvinguda la rectificació d’una política poc constructiva, de donar l’esquena a les Comunitats veïnes i alguna que altra desqualificació. Rectificacions fruit de les pressions dels sectors productius com les declaracions de la FORD, o tal vegada fruit del nou talant del president Fabra ciutadà de les comarques del nord, més obert al diàleg, a escoltar i no a menysprear.
Fins ara hem patit una política de girar l’esquena als valencians i valencianes i al seu potencial econòmic. Sols hem servit per “ofrenar noves glòries a Espanya” i primer Gonzàlez (AVE Sevilla) i després Aznar (AVE Valladolid) ens han arraconat de forma premeditada i aquest últim junt al expresident Camps, han apel•lat i han fet bandera de l’anticatalanisme com a entrebanc constant a la projecció de la nostra riquesa i com a estratègia de rendibilitat electoral.
El grup de Compromís recolza la moció, però no anem a deixar de dir als dirigents del PP i del PSOE, que cal aclarir-se. Els dirigents del PP d’altres Comunitats (Extremadura, Aragó, Castella la Manxa) que defensen altres corredors i els del PSOE que diuen que altres corredors són compatibles. Sembla que poden tenir un nou pacte, com el de l’estatut amb Alfonso Guerra i Abril Martorell i ens tornen a deixar jugant en la segona divisió de les comunitats amb autogovern.
I ara cauen de la burra i apel•len a la cohesió social i territorial... que si corredor Mediterrani des d’Algeciras passant per Almeria. No cal ara descobrir la importància estratègica cultural i econòmica de la Mediterrània. Sols cal saber una miqueta d’història: la presència de les cultures clàssiques (fenicis, cartaginesos, grecs, romans i la seua empenta a les nostres terres). La corona d’Aragó, forta, potent, amb influència europea (s’han parat a pensar que seriem ara si no hi hagueren aparegut els Reis Catòlics). I la revolució industrial de les nostres comarques amb el tèxtil, el paper, els primers ferrocarrils, etc. Exemples que demostren com diuen alguns acudits que si Espanya fora un donuts... ja sabem on estaria Madrid.
Ara es donen compte, però sols cal acostar-se a l’estació de Sorolla de València un divendres a les tres de la vesprada i podrem comprendre cap a on van els tirs. Cues llargues, que se’n eixen de l’estació per agafar l’Euromed, i poques persones per a pujar a l’Alaris o l’AVE. I no digam a l’inrevés, el gran nombre de valencians que a l’estació de Sants de Barcelona, cada cap de setmana o festiu, tornen a la seua terreta després de guanyar-se el jornal a casa el veí.
Es diu: Ah! Eixos són catalanistes! El que no es diu és que, sense la cooperació econòmica no hi ha recuperació del mercat. I les economies catalana i valenciana són determinants en el sector exterior de l’economia espanyola. Com es reconeixen en alguns estudis, l’exportació de bens i serveis de l’eix valencià – català representa entre el 36 % i el 40% del total de l’economia espanyola. I també sabem que les principals destinacions de les exportacions valencianes van en més d’un 22 % cap a Catalunya i en un 12,5 % cap a Madrid. Sembla que hi ha una percepció amagada de la importància estratègica d’aquest eix. Percepció amagada per certs interessos polítics. Però la veritat es innegable. L’eix ferroviari d’amplada europea que connecte adequadament l’Arc Mediterrani és necessari. I ho és para poder eixir de la crisi mitjançant la base exportadora.
Votem a favor de la moció, però per favor deixen d’apuntar-se i penjar-se medalles. Molt bé la foto de la nostra alcaldessa a Brussel•les, recolzant a la nostra Generalitat (la de totes i tots, no la seua) com a representant dels municipis valencians, (enhorabona per la seua reelecció en el càrrec), però deixen ja de tildar-nos de radicals i catalanistes als que defensem com els primers la presència del poble valencià en la història, en la cultura i en la economia espanyola, europea i mundial. No som un país de xauxa. Compromís per Alzira sempre defensarà els criteris i els posicionaments polítics que ajuden a sentir-nos de veritat un poble treballador i valent. Tot un poble de la Mediterrània, tot un poble en moviment.
Intervenció de Diego Gómez, representant de Compromís per Alzira, al ple municipal del 28 de setembre davant la moció presentada pel Partit Popular sobre l’eix Mediterrani.
